Guerra d'Independencia d'Arxelia

Guerra d'independencia d'Arxelia
Parte de Guerra fría
Fecha 1r payares 1954 → 9 setiembre 1962
Llugar Arxelia
Causes Ataque del Frente de Lliberación Nacional a trenta policías y oxetivos militares la nueche del 31 d'ochobre
Resultáu Alcuerdos d'Evian
Independencia d'Arxelia.
Espulsión de los "Pieds-Noirs".
Final de la Cuarta República francesa
Belixerantes
cantu FLN Bandera de Francia FranciaFAF (1960-61)
OAS (1961-62)
Comandantes
M. Benahmed
Saadi Yacef
M. Benboulaïd
Ferhat Abbas
H. Boumédiène
H. Ahmed
A. Ben Bella
K. Belkacem
L. Ben M'hidi
Rabah Bitat
M. Boudiaf
Messali Hadj
Charles de Gaulle
Paul Cherrière
(1954-55)
Henri Lorillot
(1955-56)
Raoul Salen
(1956-58)
Maurice Challe
(1958-60)
Jean Crepin
(1960-61)
Fernand Gambiez
(1961)
Charles Ailleret
(1961-62)
FAF: S. Boualam
OAS:
P. Lagaillarde
R. Salen
Y. Jouhaud
J. Susini
Fuercies en combate
ALN:
40 000 (1957)[1][2]
36 000-55 000 (1960)[2]
30 000 (1961)[3]
Rebeldes:
(ALN y MNA)
40 000[4]-50 000[5](1962)
460 000[4]-670 000[6]
(movilización total mientres la guerra)
400 000 (1956)[7]
(150 000 regulares)
Harkis:
150 000 (1960)[8]
210 000 (1961)[5]
~3000 (OAS)
Baxes
347 000-507 000 muertos[4] Franceses:
25 600 muertos y 68 000 mancaos.[4]
Arxelinos lleales:
65 000-185 000 muertos[4]
OAS:
100 muertos
2000 prindaos
[editar datos en Wikidata]
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "fecha"
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "imaxe"
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "descripción_imaxe"

La guerra d'Independencia d'Arxelia (tamién llamada Guerra d'Arxelia o Guerra de Lliberación d'Arxelia; en francés Guerre d'Algerie y n'árabe حرب التحرير الجزائرية) tuvo llugar ente 1954 y 1962 y foi un periodu de llucha del Frente Nacional de Lliberación d'Arxelia (FLN), contra la colonización francesa establecida nel país dende 1830.

Tres la Segunda Guerra Mundial na sociedá arxelina empezó a crecer un sentimientu anticolonialista. Munchos militares arxelinos que collaboraren a lliberar Francia viéronse atayaos pol tratu que la metrópolis daba a los ciudadanos nativos. Tres la Guerra d'Indochina fueron bastantes los soldaos arxelinos del Exércitu francés qu'empezaron a considerar que yera'l momentu de llograr la independencia p'Arxelia. La guerra llevar a cabu en forma de llucha de guerrilles y enfrentamientos contra l'Exércitu francés y les unidaes adicionales d'orixe local llamaes harkis. Na actualidá, el términu «harki» utilizar n'Arxelia como sinónimu de traición.

Los civiles d'orixe européu y arxelín fueron dende'l principiu blancu d'atentaos terroristes per parte tantu del FLN como de les organizaciones paramilitares franceses como la OAS. Hubo dellos episodios bien sangrientos como l'asocedíu en L'Alía. Sobre'l númberu de muertos falar d'una cifra de 33.000 franceses y un númberu cimeru d'arxelinos. El FLN fala en redol al millón de muertos, anque hai autores que rebaxen el númberu de muertos del bandu nacionalista y recuerden que'l FLN mató a tou arxelín que, según ellos, collaboraba colos franceses. Hai autores que dicen qu'en 1962 hubo más muertes que n'otros años.

Los guerrilleros independentistes del FLN se autodenominaban djounoud o muyahidines. L'Exércitu francés respondió tratando de llograr el máximu d'informaciónsobremanera utilizando la tortura, p'alcontrar a los responsables d'atentaos, lo que s'apinó mientres la batalla d'Arxel. El FLN lluchó tamién contra otres corrientes independentistes, resultando esta corriente la predominante. La guerra terminó cola reconocencia por Francia de la independencia d'Arxelia el 5 de xunetu de 1962, al traviés de los alcuerdos d'Evian. Significó la espulsión d'alredor d'un millón de colonos europeos orixinarios de Francia, Italia o España, según miembros de minoríes relixoses, como los xudíos.[7]

  1. Toth, Anthony (1993). "Chapter 1. Historical Setting". En Algeria: A Country Study. Washington DC: Library of Congress, páxs. 48. Edición de Helen Chapin Metz. N'inglés. ISBN 0-8444-0831-X. Más de 30 000 taben aparcaos usualmente nos sos santuarios en Marruecos y Tunicia; apenes 6000 a 25 000 yeren combatientes permanentes, el restu a mediu tiempu.
  2. 2,0 2,1 Encyclopedia of the African diaspora: origins, experiences and culture, volume 1, Carole Boyce Davies, p. 74, ABC-CLIO, 2008. En 1960 componer de 30 000 soldaos regulares y de 6000 a 25 000 irregulares.
  3. Political terrorism: a new guide to actors, authors, concepts, data bases, theories, & literature, por Alex Peter Schmid & Albert J. Jongman, Transaction Publishers, 2005, p. 502. El FLN movilizó ente 1954 y 1962 unos 150 000 homes; en 1961 tenía 5000 combatiendo n'Arxelia y 25 000 esperando infiltrarse en Túnez. Pa 1962, en rematando la guerra, unos 10 000 de los sos 50 000 a 60 000 combatientes integrar nel Exércitu Nacional Popular (ANP, Armée Nationale Populaire).
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 De Re Militari: muertos en guerres, dictadures y xenocidios.
  5. 5,0 5,1 Xeneral Faivre, Les combattants musulmans de la guerre d'Algérie, L'Harmattan, 1995, p. 125.
  6. Martin Windrow, The Algerian War 1954-62. p. 17.
  7. 7,0 7,1 Global security — Algerian National Liberation (1954-1962).
  8. Xeneral R. Hure, L'Armee d' Afrique 1830-1962, Lavauzelle, 1979.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search